tag:blogger.com,1999:blog-31377016191932909072024-03-15T23:54:49.528-07:00MICROSERGIRELATOSde SERGI CAMBRILS de unas cien palabrasSergi Cambrilshttp://www.blogger.com/profile/03607637386280645682noreply@blogger.comBlogger627125tag:blogger.com,1999:blog-3137701619193290907.post-36673842301095824852021-12-28T11:43:00.004-08:002021-12-28T11:44:25.167-08:00EL ASCENSOR<p><span face="Calibri, "sans-serif"" style="text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiIN8zFt9U1JOisRT0gTJj24ixJAacer3Trr3RiVoFBhVxQ3F9vrOKk3j9g3xBn0ogGEefCLji9HHM5oUJq-FSn_7WuAYhNSZl0U_18Qv01no37iZWMJrf0HT_JJIMoQrOA3UUq7xbtgxAn5IowBto69wHL5dnZJ5hTyZENBxmN4MBYuS8fi6iv7qRc=s412" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="412" data-original-width="274" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiIN8zFt9U1JOisRT0gTJj24ixJAacer3Trr3RiVoFBhVxQ3F9vrOKk3j9g3xBn0ogGEefCLji9HHM5oUJq-FSn_7WuAYhNSZl0U_18Qv01no37iZWMJrf0HT_JJIMoQrOA3UUq7xbtgxAn5IowBto69wHL5dnZJ5hTyZENBxmN4MBYuS8fi6iv7qRc=s320" width="213" /></a></div><div style="text-align: justify;">Subirme a un ascensor me ha estimulado gratamente. El olor
que despedía me ha transportado con violencia a mi infancia. Ha sido el acceso
directo a mis recuerdos, a un cúmulo de emociones vividas durante mi niñez. </div><div style="text-align: justify;"><span face="Calibri, "sans-serif"" style="text-align: justify;">Mientras ascendía me he visto en casa de mis abuelos
maternos, en el pequeño comedor de la calle Pescadores, saboreando el potaje de
garbanzos que hacía mi abuela Gabriela. ¡Por Dios, qué delicia! Mi abuelo
Carlos, como era habitual en él cada vez que comíamos legumbres, me ofrecía su
dedo índice retraído, imitando la forma arqueada de un gancho, y decía:
"Estira'm lo ditet, fillet". Y yo lo hacía; le estiraba el dedo
sabiendo lo que iba a ocurrir a continuación. </span><span face="Calibri, "sans-serif"" style="text-align: justify;">No sé si es debido a que estas fechas remueven el
presente y acentúan nuestra espiritualidad, pero he pensado que solo el amor se
recuerda y se aprecia a través de los detalles. Solo es cuestión de años, de
haber vivido, y de tener algo de memoria.</span></div><p></p>Sergi Cambrilshttp://www.blogger.com/profile/03607637386280645682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3137701619193290907.post-71784484693086753052021-12-18T23:21:00.007-08:002021-12-18T23:48:56.853-08:00EL SECRETO DEL PINTOR <p><span face="Calibri, "sans-serif"" style="background-color: white; color: #050505; text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhiI1cZ-Ba51R62AodYyIQr8o1GAOYtQ6Ls6W2eSBQ7iMPJT5rCZYqvWMnFikUF3_ClZND359ML5FcPnPW3eDOr732U2z9Nl-4KiLCMRX5SAQrp5nsHOsCG8dTwiA8gFHot19sT6oD4ToXsacg1vF0uYV79bOrkwtbHPOZobnUp-PVdBcuaWofhYpZh=s621" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="621" height="258" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhiI1cZ-Ba51R62AodYyIQr8o1GAOYtQ6Ls6W2eSBQ7iMPJT5rCZYqvWMnFikUF3_ClZND359ML5FcPnPW3eDOr732U2z9Nl-4KiLCMRX5SAQrp5nsHOsCG8dTwiA8gFHot19sT6oD4ToXsacg1vF0uYV79bOrkwtbHPOZobnUp-PVdBcuaWofhYpZh=s320" width="320" /></a></div><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span lang="ES" style="color: #050505; font-family: "Calibri","sans-serif";">¡Sentaros, os contaré
cómo pinto mis cuadros! </span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span style="color: #050505; font-family: Calibri, "sans-serif";">La mejor alternativa que
conozco para liberar mi creatividad reside en la bebida, concretamente en la
ingesta desproporcionada de vino tinto con refresco de cola, lo que llamamos calimocho. Es un cóctel sencillo y fácil de preparar que se ajusta
a mi economía y, además de potenciar mi intuición, me ayuda a ser más creativo
e ingenioso. También puedo serlo a través de la combinación de otras
sustancias, pero son demasiado caras y, tras consumirlas, acabo convirtiéndome
en un ser autodestructivo. </span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span lang="ES" style="color: #050505; font-family: Calibri, "sans-serif"; text-indent: 35.4pt;">No
hay nada más peligroso que un hombre sin imaginación, ¿no creéis? Hay que
ejercitar la inventiva, sea como sea. Debéis saber que los mejores
descubrimientos ocurren durante el proceso creativo, siempre por casualidad,
fruto del azar y la serendipia, en el fango de nuestra voluntad por que nazca
algo de la nada, pero, para ello, para que esos hallazgos surjan, deben
provocarse. </span><span style="color: #050505; font-family: Calibri, "sans-serif"; text-indent: 35.4pt;">Mi
triunfo como artista depende de la manera en que consiga alterar mi visión de
la realidad y de la calidad estética de esas casualidades. Para ello, a eso
iba, solo he de prepararme un vaso ancho con hielo y mezclar varios cartones de
vino con la cola. Alcanzar la visión adecuada me cuesta un buen rato, he de
beber bastante, pero vale la pena. Cuando lo consigo me desinhibo y pierdo el
miedo. Nace la genialidad a través de mis alucinaciones y devaneos. Me transformo
en otro ser y veo el cielo como un celofán azul celeste, transparente, gaseoso.
Contemplo un césped en el firmamento, con pliegues durante el día y un manto de
chiribitas plateadas durante la noche. Nada me intimida y todo fluye.
¡Probadlo, veréis! ¡Es una sensación tan placentera! Aunque, cuidado, cada uno
debe encontrar su punto. Es evidente que empinar el codo del modo que yo lo
hago tiene sus ventajas, aunque también desencadena unas resacas monumentales.</span></p><br />Sergi Cambrilshttp://www.blogger.com/profile/03607637386280645682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3137701619193290907.post-38469627114513916342021-12-05T05:17:00.003-08:002021-12-05T05:21:44.307-08:00ATLAS HUMANO<p> </p><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span face=""Calibri","sans-serif"" lang="ES" style="color: #050505;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimmfzoJejvP5r24qPDPxv_riLIMOsxsqW8uAT52HuHOyss0YNmw9w1b_XQRCu0BqnTXjLFYOjxfjIv4VzDioIJEOaduXb4qWE0xfDmkS1-kdXmbJu5sH0yFdn8vK0_97uyKO-eUtKwSuc/s512/Atlas+humano.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="512" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimmfzoJejvP5r24qPDPxv_riLIMOsxsqW8uAT52HuHOyss0YNmw9w1b_XQRCu0BqnTXjLFYOjxfjIv4VzDioIJEOaduXb4qWE0xfDmkS1-kdXmbJu5sH0yFdn8vK0_97uyKO-eUtKwSuc/s320/Atlas+humano.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Soy experto en proyectar
futuros. Hay tantos como personas. Ahora mismo, el que diseño en mi mente bien
podría ser el tuyo, el de un individuo sin apego e incapaz de enraizarse a nada
que no sea él mismo. Veo a unos padres que lloran en la cocina tras una fuerte
discusión contigo. La desesperación se ha instalado en ellos. No saben cómo
educarte. Sobre la cama tienes una maleta abierta que vas llenando de ropa.
Estás cansado de estas situaciones y te sientes atornillado a una rutina que no
te deja avanzar. Tu maquinaria cerebral es compleja, estás lleno de
incertidumbres, pero en ese momento convulso piensas en tu porvenir y no dudas
en largarte hacia el futuro sin calcular nada. Das un portazo y te encaminas decidido
en busca de un destino cualquiera, el que sea. El tiempo transcurre rápido.
Vives con entusiasmo los primeros años de tu autosuficiencia. Tu formación te
permite encontrar un buen trabajo. Conoces a tu mujer y formas una familia. Los
episodios de tu vida transcurren tan rápido que entras en una deplorable
realidad de excesos. No estás hecho para el compromiso ni para el afecto.
Prendes fuego a tu existencia y, tras convertir en un lastimoso espectáculo tu
vida conyugal, te quedas solo a los cincuenta años. Tu evolución te lleva a
hablar solo por la calle. Descubres que ya hay gente que también lo hace. Transitas
por las ciudades como un animal cansado. Sin embargo, te esfuerzas en sobrevivir
entre tinieblas, cartones y limosnas. Hasta que, irremediablemente, respiras el
aire podrido que despide el cadáver en el que te vas convirtiendo, y recuerdas
los sollozos y la pena de tus padres el día que decidiste, sin el más mínimo
arrepentimiento, abandonarlos para siempre.</div><o:p></o:p><p></p>Sergi Cambrilshttp://www.blogger.com/profile/03607637386280645682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3137701619193290907.post-27114695357472586042021-12-03T09:57:00.012-08:002021-12-03T13:24:04.330-08:00UNES PARAULES SOBRE EL MEU AUTORETRAT per MARÍA JOSÉ AÑÓN <p><br /></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKWMaQE24wWwul850-VYbAD15wMo_01HDgUJjhXjodeRXl5PHspUJwx6HK79qw4zkIe7rghIopKRChgj-1QxPunO3MUvpwqvGfhlPROwWMRPbjOqNSLxOdVqpU6rx6Li6X6xszCqDxagc/s641/d57fe26f3a9d74bf39cbd587955f77b3.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="641" data-original-width="450" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKWMaQE24wWwul850-VYbAD15wMo_01HDgUJjhXjodeRXl5PHspUJwx6HK79qw4zkIe7rghIopKRChgj-1QxPunO3MUvpwqvGfhlPROwWMRPbjOqNSLxOdVqpU6rx6Li6X6xszCqDxagc/s320/d57fe26f3a9d74bf39cbd587955f77b3.jpg" width="225" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span data-offset-key="6v0qb-0-0" style="animation-name: none !important; background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; text-align: left; transition-property: none !important; white-space: pre-wrap;"><span data-text="true" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;">Mil gracias a </span></span><span class="diy96o5h" data-offset-key="6v0qb-1-0" end="36" spellcheck="false" start="14" style="animation-name: none !important; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; text-align: left; transition-property: none !important; white-space: pre-wrap;">María José Añón</span><span data-offset-key="6v0qb-2-0" style="animation-name: none !important; background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; text-align: left; transition-property: none !important; white-space: pre-wrap;"><span data-text="true" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;"> por este regalo. Sus palabras sobre mi último libro publicado por </span></span><span class="diy96o5h" data-offset-key="6v0qb-3-0" end="117" spellcheck="false" start="103" style="animation-name: none !important; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; text-align: left; transition-property: none !important; white-space: pre-wrap;">Onada Edicions</span><span data-offset-key="6v0qb-4-0" style="animation-name: none !important; background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; text-align: left; transition-property: none !important; white-space: pre-wrap;"><span data-text="true" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;">, Autorretrato ilustrado de un bohemio sin cabeza, se han convertido en una magnífica crónica. Me gustaría compartir con vosotros su texto. Creo que </span></span><span style="animation-name: none !important; background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; text-align: left; transition-property: none !important; white-space: pre-wrap;"><span data-offset-key="6v0qb-5-0" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;">puede</span></span><span data-offset-key="6v0qb-6-0" style="animation-name: none !important; background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; text-align: left; transition-property: none !important; white-space: pre-wrap;"><span data-text="true" style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;"> acercaros un poco más a mi literatura, a lo que me trabaja por dentro.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Avui
diumenge 22 d’agost he anat a la presentació del nou llibre de Sergi Cambrils
Caspe, <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><b>Autorretrato ilustrado de un
bohemio sin cabeza</b>. </i>La presentació a càrrec de Mª José Medina, Jordi Maura
i el autor ha sigut distreta, molt preparada, perfecta. Es nota que
coneixen<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de debò a Sergi. De tant en
tant<i style="mso-bidi-font-style: normal;">, </i>Bea Cambrils ens delecta amb la
seva flauta. En definitiva, una vetllada magnífica. Quin encert fer aquest acte
dins la programació de les festes patronals!</div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;">Després
de sopar, <span class="viiyi">encuriosida</span><span class="jlqj4b"> per</span><span class="viiyi"> descobrir quin serà el autoretrat que trobaré en aquestes pàgines,
començo a llegir el llibre</span>. Conec les seves pintures, però aquesta
faceta d’escriptor, no tant.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;">La
primera cosa que faig es revisar l’índex. Ho faig sempre per saber quantes
pàgines té i veure si ho podré llegir d’una tirada o he de distribuir el meu
temps. Intueixo pels títols del capítols que podré anar fent una lectura
distesa, al meu aire.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face="Helvetica, "sans-serif"" style="font-size: 12pt;">De
sobte, em sorprèn trobar-me amb una pàgina quasi buida, un llenç blanc amb una
sola línia escrita amb aquesta contundent frase de Marcel Proust que m’invita a
la reflexió:</span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;"><o:p> </o:p></span></i></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;"><span style="color: red;"><b>Aunque nada cambie, si yo
cambio, todo cambia</b></span><o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 14.2pt; text-align: justify;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4eiyX7ExfmwhHeRJeJzdPhDiMBTy_TcbtbBHEwQU8rIedaEXRMQb28vp0S3hS8FwYbS7W3jm8jHXqI603tsYbJ2Qc1kMyYcOI18EzVOBr_tBhvCQKJcvEVkCohdLAI0MeI-Ax3eiEegU/s600/dedicartoria-A%25C3%25B1%25C3%25B3n-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="400" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4eiyX7ExfmwhHeRJeJzdPhDiMBTy_TcbtbBHEwQU8rIedaEXRMQb28vp0S3hS8FwYbS7W3jm8jHXqI603tsYbJ2Qc1kMyYcOI18EzVOBr_tBhvCQKJcvEVkCohdLAI0MeI-Ax3eiEegU/s320/dedicartoria-A%25C3%25B1%25C3%25B3n-1.jpg" width="213" /></a></span></div><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;">Em pregunto si Sergi, aquest xiquet que un dia vaig tenir
el plaer de trobar-lo com alumne a les meves classes de francès, em portarà a
la recerca del temps perdut de Proust (el francès no era la seva assignatura
preferida, però qui sap si alguna cosa li va calar fort). No ho sé del cert,
del que sí estic segura és <span class="jlqj4b">que el temps tindrà un pes
important en aquest autoretrat.</span></span><span face="Helvetica, "sans-serif"" style="font-size: 12pt; text-indent: 14.2pt;"> </span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;">En
uns quants dies acabo la lectura i penso una mica en totes les històries i
decideixo escriure aquestes línies. Al meu parer, la frase de l’autor del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Autorretrato con radiador</i> Christian
Bobin amb la qual comença el capítol 1 resumeix molt bé el llibre que he tingut
entre mans:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;"><o:p> </o:p></span></i></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="ES" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Helvetica;"><span style="color: red;"><b>Una obsesión, una única
obsesión, tenaz, incansable, profunda, insistente, incurable, con eso es con lo
que se hace un escritor o un loco.</b></span><o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="ES" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Helvetica;"><o:p> </o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;">Un
relat? Una novel·la? Un dietari? Un assaig? Una biografia? No m’interessa la
resposta, sols la veu que va relatant-nos tot allò que li succeeix dia a dia,
els objectes amb què conviu, allò que observa des de la seva habitació, <span class="jlqj4b">la reflexió</span><span class="viiyi"> sobre l’</span><span class="jlqj4b">avorriment</span><span class="viiyi"> </span><span class="jlqj4b">i</span><span class="viiyi"> </span><span class="jlqj4b">la inactivitat,</span><span class="viiyi">
</span><span class="jlqj4b">la perplexitat</span><span class="viiyi"> </span><span class="jlqj4b">davant</span><span class="viiyi"> </span><span class="jlqj4b">la
condició humana, la soledat, la misantropia, el nihilisme.</span>..</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;">Hi
ha frases d’altres escriptors al començament d’alguns capítols. He passat una
bona estona amb la de Pessoa al començament del capítol 10:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;"><span style="color: red;"><b>Embebo mis ojos en los
colores y en los sonidos del paisaje […] Los ojos que piensan para dentro cosas
de fuera</b></span><o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;"><o:p> </o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span class="jlqj4b"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;">He imaginat Pessoa assegut en un dels carrers de
Peníscola, gaudint dels colors del mar, dels capvespres, del sol sortint per
l'horitzó, de la majestuositat d’Irta...</span></span><span class="viiyi"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;"> </span></span><span class="jlqj4b"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;">com tu, Sergi, hauràs estat
tantes i tantes vegades.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face="Helvetica, "sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; text-indent: 14.2pt;">Un altre autor que em crida
l’atenció és Rilke. Amb ell comença</span><span face="Helvetica, "sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; text-indent: 14.2pt;"> el capítol 47:</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="color: black; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: FR; mso-themecolor: text1;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="ES" style="color: red; font-size: 12pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: FR; mso-themecolor: text1;"><i><b>Aquí el tiempo no cuenta; un año no importa y diez
años no son nada; ser artista significa no calcular ni medir; madurar como el
árbol que no apremia su savia y se yergue confiado en medio de las tormentas de
primavera, sin miedo a que después pueda no llegar el verano.</b></i></span><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="color: black; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-themecolor: text1;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: FR;">Rilke sempre volia
penetrar en la interioritat de les coses, per això, escorcollava<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la vida quotidiana. </span><span class="jlqj4b"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;">Quant vaig gaudir dels
seus poemes i de les seves </span></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;">Cartas a un joven
poeta <span class="PiedepginaCar"> </span></span></i><span class="jlqj4b"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;">a la meva època de
facultat! </span></span><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: FR;">A</span><span class="jlqj4b"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;"> les seves cartes ens
mostra la seva concepció de la vida, la literatura, l'art, la religió...</span></span><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: FR;"> com tu has fet, Sergi, a mesura
que li donaves forma al teu autoretrat.</span><span face="Helvetica, "sans-serif"" style="font-size: 12pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;">Però
no sols Bobin, Pessoa i Rilke estan presents al teu llibre. També Kafka i la
seva <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Metamorfosi</i> formen part del teu
retrat existencial<i style="mso-bidi-font-style: normal;">: </i>l’escarabat del
capítol 8, aquella panerola que surt de l’esquerda del saló al 35, l’home nu
que sembla un aranya, el bony a l’esquena, el mateix títol del llibre...</span><span face="Helvetica, "sans-serif"" style="font-size: 12pt; text-indent: 14.2pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;">I,
a poc a poc, el Sergi artista, el pintor, el dibuixant, el bohemi; el Sergi que
és un boig, el sense cap; l’irònic, el somiador, l’obsessiu, el poruc, el músic
i el melancòlic; el Sergi que conec i el que desconec ha anant dibuixant-se en
cada una de las línies d’aquest collage pintat amb lletres. Quina tendresa pel
teu iaio!</span><span face="Helvetica, "sans-serif"" style="font-size: 12pt; text-indent: 14.2pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrj0tpVEgJN9HcW5BWrcz9ibUOh-qay5QbXRKUgmWLDQ6SKCWFKYA1mdjdcKOWPsGB8zV07Q3XLnssdyWGYAg23-iMOUI9673LR7sz9vrP1CqbnySAK_fXLXLQuV11Z716rFlML99mDHg/s600/dedicartoria-A%25C3%25B1%25C3%25B3n-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="447" data-original-width="600" height="297" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrj0tpVEgJN9HcW5BWrcz9ibUOh-qay5QbXRKUgmWLDQ6SKCWFKYA1mdjdcKOWPsGB8zV07Q3XLnssdyWGYAg23-iMOUI9673LR7sz9vrP1CqbnySAK_fXLXLQuV11Z716rFlML99mDHg/w400-h297/dedicartoria-A%25C3%25B1%25C3%25B3n-2.jpg" width="400" /></a></span></div><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;"><br />Aquest
és un llibre que podem obrir-lo per on vulguem. És cert que tots els relats
tenen un fil conductor i formen un tot, però la línia temporal la marca el
mateix lector. Res no va abans i res no va després. Tot el que llegim té molta,
molta creativitat i imaginació, i sobretot trobem molt d’amor per l’art en
cada capítol!</span><span face="Helvetica, "sans-serif"" style="font-size: 12pt; text-indent: 14.2pt;"> </span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;"><span style="color: red;"><b><span class="jlqj4b"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;">Toda la literatura</span></i></span><span class="viiyi"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;"> </span></i></span><span class="jlqj4b"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;">consiste</span></i></span><span class="viiyi"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;"> </span></i></span><span class="jlqj4b"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;">en un esfuerzo para</span></i></span><span class="viiyi"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;"> hacer </span></i></span><span class="jlqj4b"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;">real</span></i></span><span class="viiyi"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;"> </span></i></span></b></span><span class="jlqj4b"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;"><span style="color: red;"><b>la vida,</b></span> </span></i></span><span class="jlqj4b"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;">deia Pessoa. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span class="jlqj4b"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;">N</span></span><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;">o sé si és possible descobrir on està el límit entre la realitat i la
fantasia en el teu autoretrat, però... què més fa!. Podem pensar <span class="jlqj4b">el que vulguem.</span><span class="viiyi"> Això é</span><span class="jlqj4b">s el millor del llibre.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span class="jlqj4b" style="text-indent: 14.2pt;"><span face=""Helvetica","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica;">Un gran d</span></span><span face="Helvetica, "sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; text-indent: 14.2pt;">omini de la lletra, <span class="jlqj4b">una explosió de sentiments com </span>ho fas amb els pinzells quan
pintes els teus<span class="jlqj4b"> quadres.</span></span></p>Sergi Cambrilshttp://www.blogger.com/profile/03607637386280645682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3137701619193290907.post-47022784371862011042021-11-28T11:42:00.005-08:002021-11-28T11:52:11.079-08:00REJUVENECERSE<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6XA4EZaMbf3TYFSY-1eQzyUC482bt5EjpfCITkQbXIn78psau-000Jp00XmxxEkN4SJrM95TT03wBmaFvw2SmwppI8BsD_Bv_yX83lQEyci5weZwW_jdBNk51N8IN7OS-KDMpbqSw_dc/s567/Rejuvenecerse.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="567" data-original-width="500" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6XA4EZaMbf3TYFSY-1eQzyUC482bt5EjpfCITkQbXIn78psau-000Jp00XmxxEkN4SJrM95TT03wBmaFvw2SmwppI8BsD_Bv_yX83lQEyci5weZwW_jdBNk51N8IN7OS-KDMpbqSw_dc/s320/Rejuvenecerse.jpg" width="282" /></a></div><p class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;"><span face=""Calibri","sans-serif"" lang="ES">Soy capaz de detectar a las
personas que se abruman con el paso del tiempo. No son ningún misterio para mí.
Suelen ir vestidas con ropa de marca, convencidas de que la elegancia y el buen
gusto se distinguen a primera vista, en nuestra apariencia, en nuestra
estética. He visto a muchas de estas personas pavonearse con sus gafas de sol
de quinientos euros los días nublados, solo para ocultar los surcos y las
arrugas propias de la edad. No se aceptan. Entran en una especie de baile de
San Vito cuando, sin querer, manchan su estudiada indumentaria mientras degustan
algún manjar en alguna terraza soleada con vistas al mar. Su expresión se
frunce en angustia cuando un lamparón salta sobre su ropa, porque esa prenda, la
calidad del género, la excelencia que va implícita en el tejido, logra
distinguirlos de los demás. De ahí que, cuando la salsa de marisco, por
ejemplo, salpica su camisa de corte italiano, se sientan vigilados por mil
ojos, como si el francotirador del tiempo les apuntara para cargar contra ellos
en cualquier momento. No sudan; al menos en público. Evitan hacer esfuerzos
físicos, pues si alguien advirtiera una pequeña roncha de sudor bajo sus axilas
podría interpretarse como un signo de abandono. Son formales, puntuales, y, si tienes
la oportunidad de quedar con ellos, dan consejos valiosísimos sobre el
comportamiento humano. A través gestos y ademanes pueden analizar la conducta de
aquellos que tienen a su alrededor y saber mejor que nadie cuando la mediocridad
se instala en sus vidas, sin conocer, de antemano, nada de sus circunstancias
personales. Son geniales y poco tolerantes. Se quejan siempre por vicio. La
mayoría son inconformistas y exigentes, obsesivos, intensos, inteligentes…
Quieren ser volcanes para proyectar su energía, su ímpetu, el fuego, el vigor.
Sin embargo, tras toda esa cosmética y sus creencias rejuvenecedoras,
desprenden ternura y fragilidad. No quieren envejecer. Pues, como digo,
pertenecen al colectivo de personas abrumadas por el inevitable avance de los
días. Las que yo conozco viven en áticos, lo más alejadas de la corteza
terrestre, ya que, según sus teorías, el tiempo transcurre más lentamente en
las alturas. Nunca van a la playa; no soportan mezclarse con gentuza, dicen. Y
detestan los colgajos de carne flácida que ellos mismos esconden bajo la
suavidad de una sudadera fucsia con estampaciones vintages. Todo para engañar
al tiempo, pero no a nosotros. Cualquiera les diría que prueben a colorear
mandalas sobre el universo, las estrellas y los planetas; que busquen una peluquería
sin glamour para definir un peinado adecuado a su escasa mata de pelo, y que,
de una vez, acepten el flujo decadente e irrefrenable del paso del tiempo. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>Sergi Cambrilshttp://www.blogger.com/profile/03607637386280645682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3137701619193290907.post-54128563284668919552021-11-06T03:42:00.006-07:002021-11-06T03:48:41.745-07:00INSTINTO VEGETAL<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;"><span face=""Calibri","sans-serif"" lang="ES"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihYhD47Gc00DLJKF1OdiVdxIgwtUhlNiP_Esh9Nth7QCw7NEoExuB5i6_KbHtc1mwB4l2a_ts9cP_vhow0w_c_zz7k0mdcRaOadVwFBr6hibHqs_7wVArBvKxsZHvuS3VY9fk4HfMNwrU/s600/Instinto+vegetal.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="467" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihYhD47Gc00DLJKF1OdiVdxIgwtUhlNiP_Esh9Nth7QCw7NEoExuB5i6_KbHtc1mwB4l2a_ts9cP_vhow0w_c_zz7k0mdcRaOadVwFBr6hibHqs_7wVArBvKxsZHvuS3VY9fk4HfMNwrU/s320/Instinto+vegetal.jpg" width="249" /></a></div><div style="text-align: justify;">Quiero estar recubierto por
buganvillas moradas de las que mi madre cultivaba en el jardín. Que las masas de
flores trepen sobre mí para vibrar con los matices púrpura y magenta. Que el
verano me brinde un sol brillante y pueda convertirme en un galante vegetal.
Podría vivir en un tiesto, incluso en uno pequeño y colgante, orientado al sur, alejado de este cuerpo escombro que me ha tocado habitar y que tanto me hace
pensar. Meditaría desplegado al aire libre, sería la última vez, y entraría en
mi centro orgánico para inquirir, desde
la quietud, hasta qué punto soy culpable en el desorden y la maldad de este truculento
mundo. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></div><o:p></o:p><p></p>Sergi Cambrilshttp://www.blogger.com/profile/03607637386280645682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3137701619193290907.post-47004996687920735912021-10-30T02:10:00.005-07:002021-10-30T02:18:15.660-07:00SECCIÓN AUREA<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;"><span face=""Calibri","sans-serif"" lang="ES"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQw2VYlQPAJWCLaJ9cJnW5nnHfbeAEPqGGqByHYhlNboY-l23Z9-0dtGn-SdCZAUjsvYpGdTwtbKdZq6M5yj5B4O0Qf8mTUaCx1ZcuP4iv8V_FfZuMdqQ44j5u-R1xVbtVfaj2o_nu__E/s500/Secci%25C3%25B3n+aurea.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="447" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQw2VYlQPAJWCLaJ9cJnW5nnHfbeAEPqGGqByHYhlNboY-l23Z9-0dtGn-SdCZAUjsvYpGdTwtbKdZq6M5yj5B4O0Qf8mTUaCx1ZcuP4iv8V_FfZuMdqQ44j5u-R1xVbtVfaj2o_nu__E/s320/Secci%25C3%25B3n+aurea.jpg" width="286" /></a></div><div style="text-align: justify;">Te acercas cada vez más a tu
centro, a tu zona pélvica, a la sección aurea que dispone un punto reconocible
en la línea media de tu cuerpo: el orificio que separa tus nalgas. Ahí se encuentra
tu esencia, y esa negrura donde estamos todos muriendo es la que te lleva a pensar
en la muerte, a prepararte, al menos, a lo inaplazable, porque, tarde o
temprano, vas a olvidarte de ti mismo. Acabarás siendo algo etéreo, quizás una
flatulencia sinuosa y tímida que tu cuerpo expulsará a través de esa abertura un
día concreto. Y tu alma será eso, una ventosidad que se mezclará con el aire del
lugar donde has vivido. Pero, no te desanimes, alguien te respirará y sentirá tu
aroma salado y fétido por pertenecer a un pueblo con castillo y playa. Es
posible que no desaparezcas del todo y, desde el centro de los que te han
inhalado, puedas desviar las conductas y contribuyas en el tránsito interno que favorezca o asole
sus vidas.</div><o:p></o:p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><br />Sergi Cambrilshttp://www.blogger.com/profile/03607637386280645682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3137701619193290907.post-37195614832407100102021-10-23T11:04:00.009-07:002021-10-23T22:41:30.363-07:00EL «ALLIOLI» DE MI ABUELO<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;"><span face=""Calibri","sans-serif"" lang="ES"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRm_Id5NnjVvCKZ2L_8Y6cGBUigefA-e2YDf8wmf7tHi8VNq9geKtLE9xatc_2JXSabM-eZobeGs7rmqzmj-aWa0-zbtKO9aMfIITRbMeva9b4XrsnsvuAI9_ldESZwvuZKOPHOwPtpug/s592/El+allioli+de+mi+abuelo.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="592" data-original-width="500" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRm_Id5NnjVvCKZ2L_8Y6cGBUigefA-e2YDf8wmf7tHi8VNq9geKtLE9xatc_2JXSabM-eZobeGs7rmqzmj-aWa0-zbtKO9aMfIITRbMeva9b4XrsnsvuAI9_ldESZwvuZKOPHOwPtpug/s320/El+allioli+de+mi+abuelo.jpg" width="270" /></a></div><div style="text-align: justify;">El «allioli» que preparaba
mi abuelo era una masa amarillenta y untuosa que podía extenderse sobre el pan,
las patatas, el pescado y, también, cómo no, mezclarse con el «arrossejat». Esa emulsión oleosa era tan densa que se mantenía pegada en
las paredes del mortero si se volcaba boca abajo.<span> </span><span face="Calibri, "sans-serif"">Mi abuelo era marinero y, como tal, sabía elaborar óptimos envenenamientos gastronómicos. Para mitigar la voracidad de los turistas
procedentes de la capital preparaba un caldo de pescado tan potente y salado
que la sustancia sabía a puro mar. Echaba un puñado de arroz por persona y doraba
los granos en una cazuela con un buen chorro de aceite de oliva; luego lo
cubría con ese líquido concentrado destinado a embeberse durante la cocción. De
esa manera tan humilde conseguía que ese rancho se convirtiera en la
fórmula más eficaz y sibilina para perforar los estómagos de los foráneos
que venían al pueblo con ínfulas de grandeza. Los invitaba a comer a bordo de su
pequeña embarcación y, tomándolos del hombro, les ofrecía vermut casero en su singular porrón de nudos azules. Conseguía que revelaran su ansia, su apetito desmesurado, para que, tras el festín, cuando los codiciosos
comensales estimaban una digestión placentera, actuara la potencia del ajo y el
aceite de esa salsa tan digna como excesiva, removiendo sus entrañas y
golpeando ardorosamente a los más débiles de espíritu. </span><span face="Calibri, "sans-serif""> </span><span face="Calibri, "sans-serif""> </span></div><p></p></blockquote>Sergi Cambrilshttp://www.blogger.com/profile/03607637386280645682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3137701619193290907.post-75936008404079664112021-09-08T23:20:00.005-07:002021-09-08T23:22:31.289-07:00PUEBLO CON ESTATUA<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span face=""Calibri","sans-serif"" lang="ES" style="color: #050505; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijN3c6NgNNsVHXnZsRM3Gs0da81ETJDEx94Lps3XI22loMz2qHPeOCrzibvcHJtHeTEdFHyiqsxIr6CwSExu5EtJjKJmjEUWLcO13AWQzFk5QclGMSSNrhYinr_7Q0mdZVC0dzkmm2Bog/s600/Pueblo+con+estatua.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="442" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijN3c6NgNNsVHXnZsRM3Gs0da81ETJDEx94Lps3XI22loMz2qHPeOCrzibvcHJtHeTEdFHyiqsxIr6CwSExu5EtJjKJmjEUWLcO13AWQzFk5QclGMSSNrhYinr_7Q0mdZVC0dzkmm2Bog/s320/Pueblo+con+estatua.jpg" width="236" /></a></div><div style="text-align: justify;">En
la plaza del pueblo donde me hospedo hay una estatua significativa. Pertenece a
un gran hombre, a un soldado condecorado. Su historia no entraña interés para
mí, es una más de tantas andanzas bélicas y gloriosas. Solo me inquieta mi
reacción ante la figura, mi impulso incontenible, la manera en que un
automatismo impúdico y carnal se manifiesta hacia la escultura.</div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #050505;"><span> </span>Solo
beso a las estatuas porque siento una atracción especial, y a la vez incómoda,
hacía ellas. Me persuade su silencio, su quietud, la creencia de que la humedad
de mis labios podrá estremecer su materia aleada. Así, movido por esta perturbadora
pasión, cuando me encuentro besando uno de estos cuerpos de metal en la parte
correspondiente a su boca, salta en mí una alarma inquietante que me lleva a
cuestionar lo que hago:</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #050505;"><span> </span>"¿Qué
narices estoy haciendo? ¿Cómo siempre llego a esto? Tenía prevista una vida de
ensueño para mí. ¿Habré tocado fondo?".</span></div><div style="text-align: justify;"><span face="Calibri, sans-serif" style="background-color: white; color: #050505;"><span> </span>Trato
de quitar hierro a la situación, a la conducta impropia de un adulto de
cuarenta y seis tacos; pero, al final, lejos de encontrar una razón coherente
que explique mi arrebato, solo consigo juzgarme como un ser reprimido,
desequilibrante, asocial y penoso, de una moralidad tan enquistada como
indefinida. Por lo que llego a la conclusión de que las nadas de las estatuas
se adaptan perfectamente a mí peculiar condición humana.</span><span style="text-align: left;"> </span></div>Sergi Cambrilshttp://www.blogger.com/profile/03607637386280645682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3137701619193290907.post-14053142535845086622021-09-08T23:11:00.002-07:002021-09-08T23:12:13.750-07:00LA INMORTALIDAD<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span face=""Calibri","sans-serif"" lang="ES" style="color: #050505; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3VnQuhavgsh49QH40is8LvlhQVDnjmpNUtSTIok6EsiewgcmLveRRlCKTknismudi_onVCFw7YFShCwf6jnaE4gcTjaoPonoJXsEVgiUDR5y4QLeA_PBQlzPFqh8HaeebgFZrk2Uqn5o/s500/La+inmortalidad.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="431" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3VnQuhavgsh49QH40is8LvlhQVDnjmpNUtSTIok6EsiewgcmLveRRlCKTknismudi_onVCFw7YFShCwf6jnaE4gcTjaoPonoJXsEVgiUDR5y4QLeA_PBQlzPFqh8HaeebgFZrk2Uqn5o/s320/La+inmortalidad.jpg" width="276" /></a></div><div style="text-align: justify;">Escribir
pensando que nadie va a leerte es una buena fórmula para decir la verdad. Uno
cree que de esa manera, sin ataduras ni convencionalismos, escribirá lo que
realmente desea escribir. <span face="Calibri, sans-serif" style="color: #050505;">Me
encuentro en un lugar lejano y recóndito, lejos de las multitudes urbanas, una
especie de monasterio para guiris solitarios. He salido de mi zona de confort
en busca de la inmortalidad. Para ello solo dispongo de una semana. Confieso
que los milagros del arte suceden, pero los creadores no sabemos muy bien cómo;
yo me conformo con una inmortalidad pequeña, terrenal, desconocida, que no
trascienda en exceso en la espiritualidad del alma. Busco una inmortalidad
leve, que pueda hallarse en un pequeño pueblo de interior, más sencilla que las
de costumbre y, si es posible, no se parezca a las que diseña el cine o nuestra
imaginación. Me conformo con una eternidad de andar por casa, que me sirva a mí
y que su trayectoria vital sea perenne e inacabable, por supuesto, capaz de
descolgar a mi mente, para tenderla al sol junto a la ropa húmeda que ondea en
los balcones de estos territorios sin patria.</span></div><p></p>Sergi Cambrilshttp://www.blogger.com/profile/03607637386280645682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3137701619193290907.post-74591030955715576222021-09-08T23:01:00.007-07:002021-09-08T23:04:54.267-07:00LOS FANTASMAS<p style="text-align: left;"><span face="Calibri, sans-serif" style="background-color: white; color: #050505; text-align: justify;"></span></p><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSY6VwkMfZmRwAe_yLR4KWmJCb8JYpSFNqvQ0X_LD5d3S0-jn9gols14CJJBi_6BPVzF6oarTcvut1rp92XAYSnqCbNCk0TFg8VjZ4fPl0MAEM2kdS7k-4a6ajjBtW5KNcO0A5DpK9s8Q/s600/Los+fantasmas.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="523" height="297" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSY6VwkMfZmRwAe_yLR4KWmJCb8JYpSFNqvQ0X_LD5d3S0-jn9gols14CJJBi_6BPVzF6oarTcvut1rp92XAYSnqCbNCk0TFg8VjZ4fPl0MAEM2kdS7k-4a6ajjBtW5KNcO0A5DpK9s8Q/w259-h297/Los+fantasmas.jpg" width="259" /></a></div><div style="text-align: justify;">La
madre reza por su hijo, lo escucha, lo atiende, lo abraza; deja que su cabeza
atormentada descanse sobre su regazo. Le dice que todo irá bien, que su
angustia pasará y, del mismo modo que se ha manifestado en él, desaparecerá. La
madre lo alivia con su afecto, su positividad, su fe, pero no logra que la
situación cambie. El desasosiego y la pena que sufre su hijo son una
circunstancia oscura y temible por la que ha de pasar. La madre siempre lo
acompañará. Siempre. Pero será él, y solo él, quien deberá salvarse.</div><p></p>Sergi Cambrilshttp://www.blogger.com/profile/03607637386280645682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3137701619193290907.post-5707973661771886572021-01-09T02:54:00.003-08:002021-01-09T02:55:02.699-08:00LA RECETA<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;"><span lang="ES"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6jge_895t4fWZurk0HI0WJaXs1VNtKToJq2N8-_7BameOmgKKGAutnDIos1RDE6eL6qj99gyOL0xkV85BcKTxEN-IY7pwDJ0hvAhOK1YDJ15p3vAwgpQQo06SG6fDE1igbb9mp3mvcMM/s526/La+receta.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="526" data-original-width="434" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6jge_895t4fWZurk0HI0WJaXs1VNtKToJq2N8-_7BameOmgKKGAutnDIos1RDE6eL6qj99gyOL0xkV85BcKTxEN-IY7pwDJ0hvAhOK1YDJ15p3vAwgpQQo06SG6fDE1igbb9mp3mvcMM/s320/La+receta.jpg" /></a></div><div style="text-align: justify;">Confundí mi lengua con la pequeña porción de salmón que iba sobre el
arroz, el «sushi amasado» o Nigirizushi en japonés. Utilicé los palillos para
metérmelo entero en la boca y, con la confianza de que lo que uno mastica es
comida, mordí la punta de mi lengua con tanta intensidad que la cercené, y ese
pedacito de carne esponjosa quedó suelto en el interior de mi boca, amasándose
con el arroz, la fina tira de alga y la sangre que lo aglutinaba todo en un
exquisito bocado. No sentí dolor, fue en el siguiente bocado cuando fui
consciente de lo que me había comido. Y repetí. Ya os pasaré la receta.</div><o:p></o:p><p></p>Sergi Cambrilshttp://www.blogger.com/profile/03607637386280645682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3137701619193290907.post-57394639509992287412020-11-28T10:08:00.006-08:002020-11-28T10:17:49.229-08:00VISIÓN<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;"><span lang="ES"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlm9gh3JHV17sHWkJDahxihFsc2zmY5bgFvJt20DVlxDCVjDZnNEf3PPxtjT-7YLGPP-fhLFod85ayOigmE-3ttsqbyMHL6T-FMJGB2qjpUZJip4XmZ_of_6W_k64RmhBszpXlkv6gP68/s550/Visi%25C3%25B3n.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="486" data-original-width="550" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlm9gh3JHV17sHWkJDahxihFsc2zmY5bgFvJt20DVlxDCVjDZnNEf3PPxtjT-7YLGPP-fhLFod85ayOigmE-3ttsqbyMHL6T-FMJGB2qjpUZJip4XmZ_of_6W_k64RmhBszpXlkv6gP68/s320/Visi%25C3%25B3n.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Desde la distancia en la que me hallo veo tres máculas negras en el
centro de un panel cuadrado, y otra de un tamaño similar en el borde inferior
de ese mismo panel. Al cabo de un rato aprecio leves desplazamientos de esas
marcas, por lo que deduzco que no se trata de manchas o señales. Mi percepción
puede ser engañosa, poco fiable. Así que sería osado por mi parte llamar «realidad»
a lo que percibo, ya que puedo equivocarme. Sin embargo, después de hacer mis
cábalas, si he de daros una respuesta, os diría que lo que distingo sobre el
panel, lejos de cualquier otra posibilidad, son cuatro escarabajos.
Tres dispuestos en el centro y uno que va a su bola, acercándose a ellos tímidamente. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></div><o:p></o:p><p></p>Sergi Cambrilshttp://www.blogger.com/profile/03607637386280645682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3137701619193290907.post-14102586295325832892020-11-22T04:54:00.002-08:002020-11-22T04:54:52.983-08:00APNEA<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;"><span lang="ES"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG6yhdQi05xCXtZ394rGD-WJgT8XnuMUEHBqS00ho8Do-1gYsHgZlyWImM5liQrjJQMCS8oGao-ean5SuofuVvRD4Y-ljnjOc_wf1PLkrfyy3Vv8aDu5LxSAauUD2r5FHP_kSvShlp4L8/s550/Apnea.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="532" data-original-width="550" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG6yhdQi05xCXtZ394rGD-WJgT8XnuMUEHBqS00ho8Do-1gYsHgZlyWImM5liQrjJQMCS8oGao-ean5SuofuVvRD4Y-ljnjOc_wf1PLkrfyy3Vv8aDu5LxSAauUD2r5FHP_kSvShlp4L8/s320/Apnea.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Sumergida en el mar puedo ordenar mis pensamientos y dotarlos de
sentido; únicamente unos minutos, lo que dura mi apnea. Cuando subo a la
superficie esas ideas se ovillan en mi conciencia y cambia su naturaleza. Así, lo
que resulta evocador e ilusionante en el fondo, lo considero un caos sin
sentido en el exterior. Me veo obligada a respirar, claro, entonces mi memoria
proyecta imágenes difusas: una cabeza de elefante, un árbol arrancado de cuajo
con sus raíces intactas, una casa misteriosa, una escalera que se va
desplegando hacia otro mundo; también distingo pájaros, peces e insectos que se
quedan atrapados en compactas nubes de algodón. Será mi imaginación. Seguro. Pero,
¿significará algo? ¿Debería ser cautelosa? El impacto con el oxígeno hace que
me sienta incompleta, infeliz, y, por extraño que parezca, me ahogo. En cambio,
mientras buceo todo se mueve a cámara lenta y consigo experimentar un ardiente
deseo por una clase de molusco que pertenece a la familia de los bivalvos.</div><o:p></o:p><p></p>Sergi Cambrilshttp://www.blogger.com/profile/03607637386280645682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3137701619193290907.post-56311531648564660772020-11-08T00:55:00.007-08:002020-11-08T01:09:12.371-08:00ME PESAN LAS MALETAS<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;"><span lang="ES"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOVCnbkGAr0j6aPPsUOMMGxarxKaDjUYu8F5PxfUKFDyWNzgvr75BTTsyko_2zGe0Ngv6HzfrxKZKZ2p7zS3CBxsn2kjuQdYUmsUskmpOtT5T2ijNgFSUM0B8k06IUL_ngCVhSwwXQIvQ/s500/Me+pesan+las+maletas.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="500" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOVCnbkGAr0j6aPPsUOMMGxarxKaDjUYu8F5PxfUKFDyWNzgvr75BTTsyko_2zGe0Ngv6HzfrxKZKZ2p7zS3CBxsn2kjuQdYUmsUskmpOtT5T2ijNgFSUM0B8k06IUL_ngCVhSwwXQIvQ/s320/Me+pesan+las+maletas.jpg" /></a></div><div style="text-align: justify;"><p class="MsoNormal"><span lang="ES">A la mayoría de la gente le gusta vivir donde vive. Si viajan es para
volver al lugar donde están arraigados. Yo tengo un viaje, pero no me apetece
hacerlo. Solo es de ida. El paisaje de mi entorno es insuperable. Mi pueblo representa
al mundo. Todo me recordará a él. Se respira lentitud y sosiego, y la rutina de
los amaneceres aporta calidad a mis ideas. Este cambio va a dolerme. Intuyo
curvas, frenazos y rotondas propensas al mareo. Hacer las maletas no va a dar
marcha a mi alma. Siento el latido doloroso en mis sienes. Algo demasiado
impuro está a la vuelta de la esquina. Sin embargo, espero que el cielo donde
he de quedarme se esfuerce en ser como este. No sabré tener sentimientos en el
porvenir de las selvas urbanas. <o:p></o:p></span></p></div><o:p></o:p><p></p>Sergi Cambrilshttp://www.blogger.com/profile/03607637386280645682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3137701619193290907.post-77777118473550684282020-10-29T07:56:00.004-07:002020-10-29T12:51:33.287-07:00EL SABOR RANCIO DE LAS PALABRAS<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;"><span lang="ES"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJ_j7tQHmnqU2VkXNg1SFncxC-zt8eWZH_yw14yCFMT3oXeCsqF9KkmxOLUJEYnNLD9QaqXVmFdvyeH8KAhTfkfJooeGZb5TizXnBdhvXTPm74GALdltBe8dtm6qEguXKMKuCNWt17iIc/s500/El+sabor+rancio+de+las+palabras.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="500" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJ_j7tQHmnqU2VkXNg1SFncxC-zt8eWZH_yw14yCFMT3oXeCsqF9KkmxOLUJEYnNLD9QaqXVmFdvyeH8KAhTfkfJooeGZb5TizXnBdhvXTPm74GALdltBe8dtm6qEguXKMKuCNWt17iIc/s320/El+sabor+rancio+de+las+palabras.jpg" /></a></div><p class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;"><span lang="ES">Unos «pies enlatados» huelen a berberechos rancios, a conserva en mal
estado. Las palabras embutidas desprenden tufos y aromas. Algunas, al pronunciarse,
hieden y otras resultan apetecibles. Depende de cómo se combinen. Yo, al
morderlas con las fauces de mi imaginación, puedo determinar algo de su sabor. Me
sacio degustándolas a través de mi mente. Sin embargo, los que acostumbran a
bramar y a gruñir con el lenguaje, aseguran que ser malhablado aporta un plus gustativo
a lo que decimos; más, incluso, que una voz correcta y un tono adecuado. Insultar
a alguien con vehemencia y apasionamiento lleva a que las palabras se llenen de
sustancia y no se conviertan en trozos insípidos de porexpán. Si pronunciamos
con gravedad y trascendencia cualquier vocablo, por irrelevante que pensemos
que este sea, nuestro paladar y nuestra lengua son capaces de saborear la magia
de la sinestesia. <o:p></o:p></span></p><o:p></o:p><p></p>Sergi Cambrilshttp://www.blogger.com/profile/03607637386280645682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3137701619193290907.post-31359726649035737292020-10-23T09:27:00.003-07:002020-10-23T09:33:48.289-07:00EL PINTOR DE QUIMERAS<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;"><span lang="ES"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtW-Rbe2cQ1jBonPqVxCrMnXCViOf_OZxonXbG7hCHm-1B_J_F1n-2_GRTIt8MUgp2lney6NWskyn2NhiNMKyrHXZyj8VasAsiExE_VHHEZGvfUHkvitCBPA1heOSDeo-SaY2fVgdUAWo/s500/El+pintor+de+quimeras.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="500" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtW-Rbe2cQ1jBonPqVxCrMnXCViOf_OZxonXbG7hCHm-1B_J_F1n-2_GRTIt8MUgp2lney6NWskyn2NhiNMKyrHXZyj8VasAsiExE_VHHEZGvfUHkvitCBPA1heOSDeo-SaY2fVgdUAWo/s320/El+pintor+de+quimeras.jpg" /></a></div><p class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;"><span lang="ES">La alegría con la que entra en mi casa uno de los perros que he pintado
se convierte en un hecho extraordinario. El animal pertenece al elenco de
criaturas fantásticas de mi imaginario, por lo que existe una proximidad afectuosa
y cordial. Lo percibo. La bestia se muestra tranquila y confiada. Olfatea mis
piernas, el suelo, los muebles, aquello que va encontrando a su paso, y, en ese
rastreo impulsivo, llega a mi estudio, al espacio donde almaceno mis cuadros.
Se aproxima a ellos. Están apilados contra una de las paredes. Se muestra
inquieto y los huele repetidas veces. Entonces, cuando deja de moverse, levanta
su pata derecha y expulsa un líquido brillante que le mana de su entrepierna como
en una fuente. Moja los cuadros y, ese contacto úrico, origina un vaho, una
bruma espesa que tiene la fragancia del algodón de azúcar. Mi cara lo tolera como
una atmósfera embriagadora, pero, poco a poco, se va condensando un vapor opaco
y sombrío que dificulta mi visión. Presagio que lo representado en estos soportes
alcance una dimensión tangible, real, una transformación, un cambio, una
metamorfosis; y que otra de mis incontables criaturas cobre vida. <o:p></o:p></span></p><o:p></o:p><p></p>Sergi Cambrilshttp://www.blogger.com/profile/03607637386280645682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3137701619193290907.post-70448496718205538872020-06-01T10:38:00.003-07:002020-06-01T12:10:52.218-07:00EL HOMBRE QUE RONCA<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSOYBDBBUVKg2Wvo9yMcwvubITVUEREYPTqGKUOrVjS8ZCw2yC2aVb11efryoibpBXBkFuLZl8P6T_QC4pRdcMcdUNmPjP35E4H9eDWtDoyVN7dcKTT79yv1xZaRYTlIGbQ4XNiJtwX7Q/" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="429" data-original-width="600" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSOYBDBBUVKg2Wvo9yMcwvubITVUEREYPTqGKUOrVjS8ZCw2yC2aVb11efryoibpBXBkFuLZl8P6T_QC4pRdcMcdUNmPjP35E4H9eDWtDoyVN7dcKTT79yv1xZaRYTlIGbQ4XNiJtwX7Q/s320/El+hombre+que+ronca.jpg" width="320" /></a></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">Hay un ser que duerme y ronca, que se despierta por el ruido de su tremebunda
respiración. ¡Joder!, exclama refiriéndose al ronquido que lo desvela. Sus ojos
no consiguen cerrarse de nuevo para conciliar el sueño, pero se queda en la cama
echado boca arriba, tranquilo, con las manos entrecruzadas sobre el pecho. En
la oscuridad huele el aire contenido de la habitación, el resuello caliente que
sale de sus tripas. Percibe los leves latidos del órgano que lo mantiene vivo y
el rumor incesante de la vieja nevera que descansa en la cocina. A estas
débiles resonancias se une una retahíla de ruidos que el hombre determina con un
ritmo, y los transforma en estímulos que llegan a su cerebro como una manera
evocadora de crear música. Entre los accidentes sonoros se suma el silbido del
viento y su azote contra las persianas; el cric-cric de los grillos; el circular de
varios vehículos por el asfalto adoquinado de la calle; un despertador que
suena de repente a través del patio de luces; el golpe seco de una puerta que
se cierra; y algunas vibraciones imperceptibles que sigue emitiendo su cuerpo. Descontextualiza
y regulariza esas fracciones de ruido en el pentagrama de su mente y crea un
paisaje sonoro que interpreta como una bella sinfonía. Concibe un lenguaje que
va más allá de la susceptibilidad musical y sus oídos captan un mundo repleto
de microtonos y subdivisiones inclasificables. Su prodigio reside en eso. El silencio
de la madrugada se rompe a través de continuas estridencias que irritarían a
cualquiera. Sin embargo, a este hombre que respira gruñendo, esos sonidos
inarticulados lo sumergen en el éxtasis más profundo de su alma; porque halla más
arte en las expresiones ruidosas de la noche que en el canto de unas voces afinadas. <o:p></o:p></span></p><o:p></o:p><p></p><br />Sergi Cambrilshttp://www.blogger.com/profile/03607637386280645682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3137701619193290907.post-25537716797247450372020-05-24T11:31:00.002-07:002020-05-24T11:56:47.926-07:00FELIZ CUMPLEAÑOS<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEnOZlejk-PtQ1ccAYmhQThuJrQVNtNoyg7ziGjOSOwVeRAoiB62_C05wU-e1Geu9GKvFmRGq1f3Sx0d7yexbbxqzewVJt6eMww4pHtufWlaOagD29O_yxzF61_yZ0XWMrSJUcylWXTso/s1600/Feliz+cumplea%25C3%25B1os.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="329" data-original-width="512" height="205" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEnOZlejk-PtQ1ccAYmhQThuJrQVNtNoyg7ziGjOSOwVeRAoiB62_C05wU-e1Geu9GKvFmRGq1f3Sx0d7yexbbxqzewVJt6eMww4pHtufWlaOagD29O_yxzF61_yZ0XWMrSJUcylWXTso/s320/Feliz+cumplea%25C3%25B1os.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;">
<span lang="ES">Desde la terraza donde se halla entorna la mirada bajo sus lentes y
observa obnubilado la línea del horizonte; el mar es una inmensa alfombra
verdosa de vaivenes marinos, una balsa de apariencia aceitosa que se impregna
en su cerebro. Y no consigue escapar de las reflexiones que lo delatan como un
ser frágil, inocente y confiado, pues, a sus cuarenta y cinco años recién cumplidos,
aún cree que hay algo de especial en su manera de entender el mundo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;">
<span lang="ES">No cabe duda de que es hijo de las doctrinas económicas por haber
nacido en una época en que lo material se cuantifica con dinero. No obstante, él
planea como un águila sobre el valor que la sociedad determina a las cosas a través
de las alas de su pensamiento idealista. El mundo se queja al otro lado de esa línea
que divide el cielo del mar, sin embargo él se resiste a pensar que el talento y
las cualidades individuales puedan tasarse como si fueran una patata o
cualquier otro producto mercantil, y descarta el recurso podrido de aquellos
que proclaman como sabios: tanto tienes, tanto vales; como si el ser estuviera en
función de los ingresos tangibles o las riquezas gananciales. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;">
<span lang="ES">En estas cuestiones se halla mientras se toma un café, sumergido en las
profundidades de su conciencia y vislumbrándose como un pez, un mero mero que no
da importancia al dinero. Quizás por no ser lo suficientemente grande o no
tener el coraje para zamparse a otro más pequeño. Esa es la premisa: aplasta y
ten en cuenta el dinero para triunfar. Su alma, hasta ahora, no ha incubado
ningún tipo de negrura. Qué peligroso es ser honesto. A su edad debería tener
en cuenta que ese estado de irrealidad es contraproducente. ¿A qué espera en
madurar? Su inteligencia, si la tiene, nunca será sagaz y hábil en el arte del
engaño; su esperanza en alcanzar metas, si es que se plantea alguna, jamás se
verá ensuciada por la falsedad; su encanto, suponiendo que tenga alguno, no se mezclará
con las malas costumbres que genera el vicio; y su osadía, permitidme que también
dude de que la posea, ni en sueños la sustituiría por la tan necesaria
hipocresía que rige la comedía humana. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<br />Sergi Cambrilshttp://www.blogger.com/profile/03607637386280645682noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3137701619193290907.post-41618291673230725482020-05-20T23:28:00.000-07:002020-05-20T23:32:41.429-07:00DOS OJOS<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIOKVkNmL4gbz15EvmcLGk64G9bvuinB0bQEPv5WB3ZuJYUNEk82_kEda8zzveUwTTxbEZ20EhKsSC7dwF2l8rf7_O4JL-HQo1xwHXDxGagEMeY_zaVcoRX2P8SQ5TtINUsYDG2dSP62E/s1600/Dos+ojos.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="241" data-original-width="462" height="166" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIOKVkNmL4gbz15EvmcLGk64G9bvuinB0bQEPv5WB3ZuJYUNEk82_kEda8zzveUwTTxbEZ20EhKsSC7dwF2l8rf7_O4JL-HQo1xwHXDxGagEMeY_zaVcoRX2P8SQ5TtINUsYDG2dSP62E/s320/Dos+ojos.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">Alguien, quien sea, me infunde el miedo para que entienda algo y
recapacite. Gracias le digo. Pero en realidad aborrezco esos discursos ejemplarizantes
y a las personas que los realizan por creer que ascenderás hacia el conocimiento mientras
te hacen descender a un sótano oscuro. Con gente así hemos nacido los cobardes
miedosos. Yo lo he sido mucho. Quizás todavía. Vinculo los pinchazos en mis sienes
y el picor de ojos a ese estado aprensivo y pusilánime carente de valor o
entereza; también lo atribuyo a las lágrimas que me brotan cuando lloro por
nada. Cada una de las gotas que segrega mi glándula lagrimal ayuda a limpiar y
a lubricar mi ojo izquierdo, y a distribuir el oxígeno por toda la superficie. Cuánta
magia hay en nuestro cuerpo y qué sabio es, ¿verdad? Sin embargo, únicamente es
mi ojo izquierdo el que siempre rompe a llorar y a hacer pucheros. El derecho jamás
se ha lamentado ni humedecido por nada, ni siquiera se ha irritado cuando le ha
entrado alguna esquirla o algún cuerpo extraño rasguñando su córnea. Ni en esas
situaciones dolorosas es capaz de mostrar su fragilidad y su sentir. Su mirada
extraviada solo sabe fabricar legañas.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<br />Sergi Cambrilshttp://www.blogger.com/profile/03607637386280645682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3137701619193290907.post-66681837937137202222020-05-19T10:36:00.000-07:002020-05-19T12:21:33.594-07:00LA DENTADURA<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghpwF4E0wHj1ZrLpfr7z5A5JUsGJdj-cPd7834djMfboAqg2AYunPCgrjTVXfD_GvcNRY7O8sJ7s0yB7sENzoO-79iDNCyUlhS87zPuc_F_nPLZ9kSVPafZBINKjczYIPwAUy9ma_GGS8/s1600/Dentadura.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="351" data-original-width="413" height="271" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghpwF4E0wHj1ZrLpfr7z5A5JUsGJdj-cPd7834djMfboAqg2AYunPCgrjTVXfD_GvcNRY7O8sJ7s0yB7sENzoO-79iDNCyUlhS87zPuc_F_nPLZ9kSVPafZBINKjczYIPwAUy9ma_GGS8/s320/Dentadura.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">Miro la tele balanceándome lentamente sobre mi verticalidad. Me gusta estar
de pie y cambiar de canal con rapidez, sin detenerme en su contenido. Un par de
segundos en cada cadena son suficientes para que algo capte mi interés. El objetivo
es perderme en la sucesión de imágenes que hago avanzar por medio del mando a
distancia. Eso me relaja. Me convierto en un tonto feliz que, ante las
inabarcables opciones que me ofrece la caja tonta, puedo escarbar en el
vertedero de programas como una rata curiosa. Así me alimento de la basura que me
ofrece la cloaca televisiva. Durante el día puedo ser prodigioso a través de lo
excelso que me aporta el trabajo y cuando llega la noche desconecto para
meterme de lleno en el barro de la vulgaridad de las emisiones en directo.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">De repente llama mi atención la dentadura perfecta de una presentadora
que dirige uno de esos programas verdulero. Retengo el canal y me fijo en la
retahíla de dientes que sobresalen de su boca. Tanto las mujeres como los hombres
que «<i>trabajan» </i>con su imagen parecen estar
obsesionados por evocar cierta belleza a través de la dentadura. Será una moda que
podrá tener cabida en su justa medida, pero la desmesura que observo en su blancura
es demasiado eléctrica, de un blanco nuclear que me echa para atrás al tiempo
que me hipnotiza. La dentadura parece estar recubierta y unificada por una
funda de esmalte sin división interdental, como el protector bucal que suelen
usar los boxeadores. En el plató, la presentadora mantiene una conversación con
uno de los colaboradores. No sé de qué hablan. Solo aprecio la vocalización excesiva
en cada una de las palabras que articula para que, en ese abuso, detectemos la maravilla.
Así entiendo su coquetería. Entonces llega un momento que da paso a publicidad
y, ante la cámara, adopta una sonrisa forzada y ridícula; tan grotesca como antinatural.
Nadie le ha dicho que la estética nívea de sus piezas dentales es una chapuza que
no casa con la sencillez de sus facciones. Buscar una perfección concreta desvirtúa
la belleza global.<o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<br />Sergi Cambrilshttp://www.blogger.com/profile/03607637386280645682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3137701619193290907.post-77893855824971007652020-05-13T08:42:00.001-07:002020-05-13T08:48:41.853-07:00SOY MUY FRANCO<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3V4oKk4hlLTR_uO6YFte_6ji3y2ZfCqPJjyylAi2su7lxK033JlXXpX_g2Z5oTVPtiKGPyi_hxqqxn3UXB0okaKvXC5_ZmouZXA-PR7fzeNdFD7Atg_ZXiepZQ-MtKqizINXpJoWINYU/s1600/Soy-muy-franco.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="615" data-original-width="500" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3V4oKk4hlLTR_uO6YFte_6ji3y2ZfCqPJjyylAi2su7lxK033JlXXpX_g2Z5oTVPtiKGPyi_hxqqxn3UXB0okaKvXC5_ZmouZXA-PR7fzeNdFD7Atg_ZXiepZQ-MtKqizINXpJoWINYU/s320/Soy-muy-franco.jpg" width="260" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">Soy lo bastante sincero como para decir a quien sea lo que pienso. Es
lo primero que dejo claro cuando conozco a alguien. Soy una persona clara,
directa, rotunda, honesta, recta, decente, leal… No voy con medias tintas ni pamplinas
ni paripés. Soy franco. Quizás demasiado. La verdad es mi opinión. Me define. Aunque
sea provisional y caduque con el tiempo. Algunas veces podría ahorrármela porque,
en realidad, no trasciende en nada importante, solo en mis ganas por verbalizarla
y en sentir la descompresión de mi cuerpo. Me gusta eyacular palabras verdaderas,
espontáneas, con el rigor que me ofrece la exquisitez del lenguaje. Siento que
es mi obligación. Ya está bien de llenar este mundo que zozobra con palabras fatuas
e innecesarias. La confesión desahoga mi alma. No puedo fingir ni ocultar la
exaltación cuando me reconcome el sentimiento arrollador de la verdad. Sin
embargo, sé que no existen las educaciones perfectas. Supongo que la mía
tampoco lo es, ya que a menudo mi ardor se confunde con una actitud
infantiloide y mezquina. Pero me da igual. Siempre diré lo que crea oportuno a
quien sea y cuando sea. Es una mala época para las relaciones humanas. Espero que
no os moleste ni que os sintáis decepcionados. Soy así. Pura sinceridad. De
lejos soy como todos, pero de cerca muestro mis particularidades y mis
contrastes; mis sombras, mis secretos, mis falsedades. En mis palabras siempre encontraréis
pureza e integridad. Nadie puede poner en duda lo que pienso o siento. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<br />Sergi Cambrilshttp://www.blogger.com/profile/03607637386280645682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3137701619193290907.post-24673088526476969282020-05-04T09:46:00.001-07:002020-05-04T10:15:10.831-07:00BICHO LITERARIO<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgug0gZzi7qVFAml4XEJ-TxayZFW-6aOgyln4lmfzHyEXHCAw3vIESMoIEjSII8q_nuUwzR-YdrEQx4qCggLjYHh3L1DCP_hD8BW4R-ciad9qPS19f6OZQfWtx5uqJTzSTTk7eEzzwldhk/s1600/Bicho+literario.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="518" data-original-width="500" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgug0gZzi7qVFAml4XEJ-TxayZFW-6aOgyln4lmfzHyEXHCAw3vIESMoIEjSII8q_nuUwzR-YdrEQx4qCggLjYHh3L1DCP_hD8BW4R-ciad9qPS19f6OZQfWtx5uqJTzSTTk7eEzzwldhk/s320/Bicho+literario.jpg" width="308" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES">52ª crónica de un confinamiento
improvisado<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><o:p></o:p></b></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;">
<br />
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;">
<span lang="ES">La crónica de hoy va a ser la última. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;">
<span lang="ES">A modo de colofón voy a utilizar el mismo epílogo que escribí para un
proyecto de novela corta que acabé hace unos meses y titulé <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Autorretrato de un bohemio sin cabeza</i>.
Espero que algún día podáis leerla.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;">
<span lang="ES">Estas cincuenta y dos crónicas que he escrito a lo largo de esta
epidemia global, en realidad, no han pretendido ser un diario. Más bien un
ejercicio creativo. Párrafos sueltos e inconexos que trataban de buscar la
sencillez a través de la mezcla de cosas que he vivido y otras que,
evidentemente, no. He ordenado un caos y lo he organizado como quien hace una
mudanza o mete sus cosas en cajas. He estructurado los textos en breves
episodios, con un título sugerente y una imagen que fuera un guiño divertido de
mí mismo, y lo escrito que combinara la ficción con el peso testimonial de la
confesión, sin recurrir a una trama lineal o al artificio que a veces suponen
los géneros literarios. Cuando uno trata de olvidar lo aprendido e inventa
historias se crean caminos peligrosos y reacciones nunca vistas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;">
<span lang="ES">Yo no sé muy bien por qué he realizado este experimento. Supongo que para
comprender algo de mí mismo, tal vez para descubrir mi voz y para hacer trabajar a mi
cerebro: un montoncito de grasa de kilo y medio de peso.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;">
<span lang="ES">Cada día, durante un rato, he focalizado la atención en una hoja de
papel en blanco. Espontaneidad y disciplina. Esa ha sido mi premisa. Me he
sentido vacío, plagado de olvidos. Entonces ha aparecido la conciencia, la que
siempre ha estado ahí, detrás de todo, detrás del cuerpo y de la mente. Y sin
calcular nada, solo a través de los sentidos y mis pensamientos, he tratado de divertirme
y de componer esta especie de bicho literario.<o:p></o:p></span></div>
<br /></div>
Sergi Cambrilshttp://www.blogger.com/profile/03607637386280645682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3137701619193290907.post-35172320155958688112020-05-03T09:45:00.003-07:002020-05-03T11:05:54.377-07:00LOS DE ARRIBA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpaw2-a4RnaKxL6qkk0N75cAePtSZJVnZM9TpN-rfzSlxccWlFh4vajDWXNLN_HO3Fxt62bYxpwODZu2DgdvS008oUtf7TlGPY2tUJ9G3UdTawxAq4KjE237wec3q-fdF7qVQ8waKP8qg/s1600/Los+de+arriba.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="520" data-original-width="662" height="251" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpaw2-a4RnaKxL6qkk0N75cAePtSZJVnZM9TpN-rfzSlxccWlFh4vajDWXNLN_HO3Fxt62bYxpwODZu2DgdvS008oUtf7TlGPY2tUJ9G3UdTawxAq4KjE237wec3q-fdF7qVQ8waKP8qg/s320/Los+de+arriba.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;">
<i><span lang="ES">51ª crónica de un confinamiento
improvisado<b><o:p></o:p></b></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">A nivel global es ahora cuando el mundo empieza a torcerse. El ecosistema
integral del planeta está afectado por un virus que no entiende de fronteras. Sé
que el amor es una palabra excesiva que a veces da asco. Pero hay muchos tipos
de amor y creo que lo importante en casos extremos como este es aplicarlo honesta
e individualmente de la manera más limpia y transparente. Hoy que es 3 de mayo hablaré de mi madre por ser su día. El de todas. Ella siempre ha sido de ir a
los mercadillos de los lunes a buscar ilusión. Le encanta comprar metros de
tela en las paradas. Busca y rebusca estampados bonitos para luego hacerse un suéter
o una chaqueta o una blusa. Cuando lo encuentra es feliz. Le gusta mucho coser.
Es su gran pasión. Ahora no hay mercadillo. Sería una irresponsabilidad por
parte de todos. Pero ella ha echado mano de los retales que guarda en cajas y de
la ropa vieja que no usa para seguir con lo que más le gusta. Lleva cosidas un
montón de mascarillas con un relleno especial que han puesto a su disposición. Yo
voy con una mascarilla estampada con los dibujos que veía de pequeño. Es una
chulada. También los vecinos y amigos del barrio llevan una hecha por ella. Mi
madre dice que vamos tan a ciegas por la vida que no detectamos el misterio que
se encierra en ella. Que hasta los perros detectan el misterio. El miedo debería transformarse en amor para que todo vaya
bien, me dice. Sin embargo, ella que ve esperanza donde otros se hundirían, afirma
que solo saldremos de esta si nos ayudan los de arriba. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<br />Sergi Cambrilshttp://www.blogger.com/profile/03607637386280645682noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3137701619193290907.post-54517456755571244302020-05-02T04:17:00.001-07:002020-05-02T04:42:18.655-07:00RADIOGRAFÍA FACIAL<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiATU8htl_PfwPqyJNiSZcir-heDQjLj3vdNtzRYSslRkDmLabCHM6XgKQCiQ0gOPR7dxwc1XZ3jZtNZWyrSqFwwvoKaAOKrzEG0tPhh3NDvgQxNGxLsGvu_EbPz0YIH3a3Xa8nLxoaFGw/s1600/Radiograf%25C3%25ADa+facial.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="500" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiATU8htl_PfwPqyJNiSZcir-heDQjLj3vdNtzRYSslRkDmLabCHM6XgKQCiQ0gOPR7dxwc1XZ3jZtNZWyrSqFwwvoKaAOKrzEG0tPhh3NDvgQxNGxLsGvu_EbPz0YIH3a3Xa8nLxoaFGw/s320/Radiograf%25C3%25ADa+facial.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES">50ª crónica de un confinamiento
improvisado</span></i><span lang="ES"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 92.15pt 366.0pt right 425.2pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES">Esta mañana, al mirarme en el espejo, me he visto ojeroso, con papada,
feo, gordo, descuidado, con pelambrera en la nuca y en las orejas, y también
con pelos demasiado largos asomándose por mi nariz. Con el pulgar y el índice he
vuelto a meterlos en su sitio. Es curioso que los orificios nasales tengan el
tamaño que tienen. Seguro que Dios los diseñó así para meter los dedos dentro, parecen
hechos a medida. La mirada es perversa; la mía siempre evalúa. Ahora toca
hacerme una descripción física de mi cara. La veo grotesca, deforme, sin
angulosidades, con un cuello de morsa marina. Sería un buen bocado para cualquier
alimaña salvaje. Sin embargo, no me veo sucio como otras veces. Claro, será
porque ahora me ducho más que menos. La calvicie siempre ha sido progresiva, no
me ha dado sorpresas, pero mi cuerpo se ha transformado en pocos años. He perdido la posición vertical y
mis masas se han aflojado. Y no me han funcionado las dietas; da igual que
comas algas que frotes de soja. Influye mucho el metabolismo de cada uno, me digo.
O, más bien, el «bolismo» que otorga la bollería, me replico. Lo pómulos han
perdido su tensión y han pasado a ser directamente carrilleras de cerdo, carne esponjosa
que, entre mis dedos, puede estirarse como un blandiblu, un moco verde
escurridizo. Arrugas no tengo, por ahora, solo cuando achino los ojos, pero,
para compensar, me han puesto gafas. He perdido bastante vista. Parezco un
escritor ruso. Soy una cara de pan con lentes que se inclina frente el espejo para
comprobar como su fisionomía da algo de pena. Mi carcasa ha cambiado, de eso no
cabe duda, se ha transformado en una vaina sin brillo y en una molla trémula,
en un trapo de cocina gastado y en un amasijo de huevos revueltos recubiertos
por una epidermis que ha sufrido los efectos secundarios del paso del tiempo. A
partir de los cuarenta los días mal plegados se han ido sumado sin compasión a
mis facciones, y los latidos de mis sientes han ido perdiendo intensidad. Así
es la vida. Pero lo cierto es que antes daba gusto verme en pelota picada.<o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
<br />Sergi Cambrilshttp://www.blogger.com/profile/03607637386280645682noreply@blogger.com0